| |
La societat Narcis Oller, amb el suport de la Regidoria de Cultura
de l’Ajuntament de Valls i del Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya , va dissenyar una ruta literària
Narcís Oller. La ruta passa per onze punts emblemàtics
de la ciutat de Valls i que, d’una manera o altra, estan
relacionats amb la vida i obra de Narcís Oller. En cadascun
d’aquests punts un plafó explicatiu recull breument
el lligam entre la ciutat i l’escriptor.
La ruta, inaugurada la diada de Sant Jordi de 2007, ha tingut
una bona acollida , i està en fase d’edició
un tríptic que també podeu descarregar-vos clicant
aquí (part anversa)
i aquí (part reversa).
Empar de Bofarull, Ester Comas, Marta Ferré, Montse Gassió,
Teresa Jové, Roser Mas i Neus Porres, professores del Departament
de Llengua Catalana de l’IES Narcís Oller, van dissenyar
aquesta ruta partint d’una proposta anterior dissenyada
per Margarida Aritzeta. La ruta elaborada per les professores
de l’IES Narcís Oller va meréixer el Premi
Baldiri Reixac a Mestres 2007. Actualment és en fase d’edició
el text complet de la ruta literària, amb textos, fotografies
i propostes didàctiques.
Sara Esteban i Iolanda López, actrius vallenques de reconeguda
trajectòria, malgrat la seva joventut, van ser les encarregades
de representar la ruta el 23 d’abril de 2007. En recollim
alguns testimonis gràfics.
La ruta teatralitzada, amb una durada total de 2h i escaig, passa
pels onze punts establerts , per anar desgranant els eixos bàsics
de la vida i obra d’Oller, del seu temps i també
del Valls passat i contemporani de l’autor. Tot plegat,
una lliçó de cultura i història amena i profitosa.
La societat té la voluntat de posar aquesta ruta teatralitzada
a l’abast de centres d’educació, grups excursionistes,
etc.
Els 11 punts de la ruta són els següents (clicant damunt de cada titular obrireu el plafó en .pdf):
| |
Coneixem
Narcís Oller i Moragas amb l’apel·latiu
de “pare de la novel·la catalana moderna”,
perquè va ser ell qui posà les bases d’un
gènere literari en català que agafada embranzida
i prestigi europeu a les darreries del segle XIX, de la
mateixa manera que Jacint Verdaguer renovava la poesia i
Àngel Guimerà el teatre. Oller va néixer
a Valls l’any 1846. De jove es traslladà a
viure a Barcelona, on va morir l’any 1930. Mai no
va deixar els seus contactes amb Valls, fins al punt que
hi dedicà moltes pàgines de la seva obra.
Com a escriptor realista, Valls li va servir de punt de
partida i d’estímul per crear Vilaniu i per
contextualitzar fets d’altres novel·les: |
 |
| Comencem
la Ruta Oller en aquesta plaça, on hi ha un element
que exemplifica la relació entre Valls i el novel·lista:
el bust que el representa llegint un llibre, una obra de
l’escultor Josep Busquets de l’any 1964. |
| |
|
|
En aquest indret hi havia la casa on
va néixer, l’any 1846, Narcís Oller
i Moragas, en el context d’una família benestant.
Com que va quedar orfe de ben petit, als tres anys, la família
anà a viure a casa del germà de la seva mare,
els Moragas. A partir de 1863, passa a estudiar a Barcelona,
si bé la residència continua sent la nostra
ciutat. Als 28 anys, ja advocat, s’instal·la
definitivament a Barcelona (1865) i es casa amb Esperanza
Rabassa. Van tenir tres fills: Maria, Josep i Joan. |
| |
| La
plaça del Blat és un dels punts centrals de
Valls i de l’activitat de la festa major de Sant Joan,
tal com retrata Vilaniu. En aquesta plaça conflueixen
els habitants de Vilaniu per anar a l’església
i, a la sortida, gaudir de la festa i fer-se veure des dels
balcons. Però la plaça del Blat també
és el bressol dels castells, i precisament en aquesta
novel·la hi ha la millor de les pàgines de
la nostra literatura dedicades a una actuació castellera.
Des de l’any 1931, la sala de plens de l’Ajuntament,
edifici que presideix la plaça, acull el retrat de
Narcís Oller a la Galeria de Vallencs Il·lustres. |
|
| |
| A
Vilaniu hi ha una bona descripció de l’església
i de l’ambient que s’hi crea amb motiu de l’ofici
de la festa del patró. |
|
| |
|
|
Des d’aquest indret les dames de
la bona societat vilaniuenca, que sortien per la porta de
les Campanes, anaven a casa Montellà (Ca Sagarra),
passant pel darrere, per poder veure els castells que es
feien a la plaça del Blat. L’altra gent que
sortia d’ofici per la porta principal de la parroquia
s’havia de trobar amb la multitud que ja ocupava la
plaça.
Al carrer de l’Església, Narcís Oller
hi situa la casa de Daniel Serrallonga, protagonista d’una
altra novel·la. |
| |
|
|
La nit de Sant Joan, com marca la tradició,
després de les fogueres es fa un ball. Vegem com
es descriu aquest fet social, des de la perspectiva de la
gent acomodada de Vilaniu, que anava a fer-se veure al Casino,
situat al carrer Major.
En aquest mateix carrer se situa la casa d’en Rodon,
el liberal enfrontat políticament amb el conservador
Galceran a la novel·la Vilaniu, i gran vencedor de
l’etapa posterior, figura ascendent de La febre d’or. |
| |
| Al
Portal Nou (portal de Baix, a la novel·la) es produeix
l’arribada dels protagonistes de Vilaniu. És
el lloc d’arribada dels carruatges i l’indret
des d’on es reben i s’acomiaden els forasters
que van i vénen de Barcelona, Tarragona, Reus…
Des d’aquest mateix lloc, al final de Vilaniu, parteix
la comitiva que s’enduu el fèretre de la protagonista,
en un final de claríssima ascendència romàntica
i tall realista. |
|
| |
|
|
Aquí situa Oller la casa dels
Galceran a Vilaniu. A La febre d’or, en què
l’acció transcorre una quinzena d’anys
més tard, aquest casal ja s’ha convertit en
el Sindicat Agrícola que ha estat durant un munt
d’anys, fins que la part més antiga (casa Galceran)
s’enderrocà l’any 2004. Encara hi ha
fotografies de la planta baixa, destinada a magatzem, on
anaven els carruatges de la novel·la, i de l’entresòl
i la planta noble, on habitava la família. |
| |
| En
algun d’aquests indrets se situa a la novel·la
Vilaniu la casa de l’Albert, l’advocat jove
fill del vell Merly, servidor dels Galceran. Segurament
és al carrer de Sant Antoni on viuen famílies
d’una certa distinció. Anant cap al casal dels
Galceran, a la plaça del Carme, l’Albert i
el seu pare passen per aquests indrets. Es descriuen uns
carrers estrets i foscos, amb cups oberts, que a la nit
fan perillar de caure-hi als qui caminen a les palpentes. |
|
| |
| Narcís
Oller va viure molts anys en aquest indret, on hi havia
l’antiga casa Moragas, actualment desapareguda. Aquí
hi havia la gran biblioteca del seu oncle, la qual va ser,
juntament amb el seu cosí Josep Yxart, crític
literari tarragoní, l’element que va fer despertar
la passió de Narcís Oller per l’escriptura. |
|
| |
|
|
Fins aquí el recorregut pel Valls
de Narcís Oller a través de l’univers
de ficció de les seves novel·les. Per acabar
la Ruta ens situem al Pati, la plaça principal de
Valls. El nom prové del fet que era el pati d'armes
del castell de l'Arquebisbe durant l'edat mitjana. Tot i
que ha canviat d'aspecte amb successives reformes, conserva
l'esperit original.
De segur que Oller, com tants altres vallencs de totes les
èpoques, va passar algunes estones d'infantesa i
joventut jugant, conversant o llegint en aquesta plaça.
|
|
|
|
|
|
|
